Endrets sedueix l'IEC

Llorenç Soldevila i un grapat dels seus col·laboradors del projecte Endrets es presenten a la Secció Filològica de l’IEC, disposats a seduir, amb la seva tasca, els filòlegs allà congregats. I ho aconsegueixen.

Llorenç Soldevila, professor de la Universitat de Vic i erudit de les lletres catalanes, començà a recopilar textos relacionats amb la geografia catalana al voltant de trenta anys enrere. La seva passió per la literatura catalana el portà a recopilar material de manera minuciosa, metòdica, i donar-li forma, ja seriosament des del 2004, sota el nom de la Geografia Literària dels Països Catalans (aquí en podeu veure un primer plantejament: http://tinyurl.com/3zquwds). També ha aconseguit, amb el temps, arrossegar diversos col·laboradors que han construït el portal Endrets, la versió virtual de la Geografia Literària de Soldevila. I justament ambdós productes són els que ell i els seus ajudants presenten a l’IEC en sessió plenària.

El lloc triat per a la presentació és la Sala Pi i Sunyer, a la planta baixa de l’edifici. Aquesta sala, secundària dins l’IEC, podria ben bé ser la sala d’actes d’una població de certa envergadura. La taula dels ponents, que només ocuparan Llorenç Soldevila i Richard Samson, coordinador del projecte Endrets, ja té el projector i la pantalla preparats. Després dels primers moments de salutacions entre erudits i literats, de petites converses entre els membres de la secció filològica, els presents comencen a prendre possessió de la cinquantena de seients disposats a la sala. Aquesta, emperò, no queda plena del tot. La quarantena de persones espera el parlament dels oradors.

El president de la Secció Filològica de l’IEC, Isidor Marí, obre la presentació fent un breu discurs dempeus, des del públic, sense asseure’s a la taula. Senyal que ell també hi és present com a públic i no com a orador. Seguidament, Jaume Cabré, també assegut entre els literats, s’aixeca i fa un altre parlament, presentant en Soldevila i el projecte de manera breu. Un cop acaba, lliura el micròfon als ponents.

Soldevila comença parlant dels inicis del projecte i, sobretot, de com el seu mestre i mentor, Joaquim Molas (que en aquests moments no és present a l’IEC), l’havia influït en gran mesura per moure endavant la seva tasca. Si no hagués estat pels ànims de Molas, Soldevila no hauria emprès una empresa tan àrdua i ambiciosa. Parla de projectes anteriors i coetanis del projecte: la tasca de Narcís-Jordi Aragó amb el seu Atles Literari de les terres de Girona o la xarxa Espais Escrits.

La resta de la presentació dels volums de la seva Geografia Literària és continguda. El públic es mostra interessat perquè la seva especialitat els és mostrada des d’una nova vessant.

Però l’interès és relatiu: qui més, qui menys dels presents, tots filòlegs i literats de primer ordre, coneix les obres i indrets de què parla Soldevila. Quan menciona els universos literaris catalans com l’Andratx de Porcel o la Barcelona de Rodoreda, el públic en coneix tots els detalls, potser més i tot que els oradors.

El mateix passa, en major o menor mesura, quan Soldevila exposa els criteris que ha seguit per classificar els indrets d’interès literari. Des de santuaris religiosos (Sant Miquel de Cuixà, Església de Santa Coloma d’Andorra) a Cases-museu d’autors (Verdaguer, Víctor Balaguer), de monuments (Timbaler del Bruc, Rector de Vallfogona) a indrets mítics (Porxos de Portbou, Rambles de Barcelona), passant per una vasta quantitat de localitzacions en les quals es troba el patrimoni literari dels Països Catalans. Tota aquesta enumeració ve acompanyada de fotografies de tots i cadascun dels espais que Soldevila anomena, per fer-ho més amè.

Però el plat fort encara està per servir. El públic no pot ser més expert en literatura i en Països Catalans. Així que, un cop Soldevila ha acabat el seu discurs, dóna pas a Richard Samson, l’altre ponent. Aquest és el cap de continguts del portal web homònim dels llibres, anomenat Endrets. Amb el seu accent gal·lès (sentir aquest parlar a l’IEC no deixa d’ésser curiós) introdueix el portal als presents.

Mica en mica, la vida brota dels assistents. El somriure, ja present durant la presentació de Soldevila, s’eixampla cada cop més en veure la infinitat de possibilitats que dóna l’entorn web a la recopilació de literatura. Samson, pausadament, mostra com la pàgina conté el triple –el triple!- de textos que els llibres, a més de centrar-se molt més en els autors locals que els volums de la Geografia Literària. De fet, aquesta és una de les opcions viables per al futur del web: les aportacions de persones d’arreu dels Països Catalans per relacionar la literatura local amb la seva zona. Així es pot arribar a configurar una vasta antologia i arxiu de textos i indrets catalans, no només dels autors més importants i els espais més emblemàtics a nivell nacional –d’això se n’ha encarregat Soldevila- sinó també d’aquells petits racons de món que són valuosos per al veïnatge i que mereixen ser descrits literàriament.

Samson fa afermament en les possibilitats del web, i encara treu més material del tinter: cadascun dels indrets llistats al portal conté la seva localització amb GPS, fotografies, fins i tot –en alguns casos- fotografies antigues. Hi ha textos que inclouen un vídeo (com, per exemple, el ball de l’Àliga de la Patum). Hi ha cada cop més textos que són recitats per professorat i alumnes de la UVic; alguns d’aquests, professionals de la veu. Fins i tot s’hi pot localitzar la veu de l’actor Lluís Soler, i d’alguns dels autors recitant els seus propis textos.

Endrets és un portal en constants creixement i té molts fronts oberts. Però sens dubte, el que més expectació ha generat ha estat el nou projecte que té preparat Endrets: l’enregistrament dels autors en viu i en directe, mentre reciten textos i conversen entre ells. Si Soldevila ja havia aconseguit la veu d’alguns d’ells per locutar fragments de les seves obres, per què no gravar-los amb càmeres també? I així ho ha fet Endrets. Soldevila i un grup d’estudiants de diferents carreres de comunicació de la UVic es dediquen a viatjar, un cop al mes, a la residència d’algun autor de renom. Soldevila té tants contactes en el món de les lletres catalanes que hi ha agenda per força temps. Així, l’equip d’Endrets reuneix els literats en parelles i els enregistra les veus mentre reciten i grava amb càmera la posterior conversa entre ells.

A la presentació de Samson apareixen els vídeos de Jaume Cabré i Vicenç Villatoro conversant sobre la Terrassa que els va veure créixer i madurar la seva obra, o de la seva generació. També es veuen Joaquim Molas amb Benet i Jornet xerrotejant alegrement sobre la Barcelona dels anys quaranta. També Soldevila ha recordat que Endrets va enregistrar la veu de Joan Triadú dos dies abans de la seva mort, el setembre passat.

Dos exemples:
Jaume Cabré i Vicenç Villatoro:



Joaquim Molas i Josep Maria Benet i Jornet:



És precisament aquest punt el que més ha emocionat els presents, el que els ha portat a mantenir un llarg torn de preguntes i a ovacionar els oradors. Aquesta voluntat de recopilar, de retratar el moment històric que vivim, amb les eines de què es pot disposar gràcies a la Xarxa, és la que farà d’Endrets un arxiu històric sobre la Catalunya literària de principis del segle vint-i-u. I no només sobre això, sinó també sobre els cercles intel·lectuals sobre els quals es mou el nostre país avui dia.

Aquest material, que ja és ara un petit tresor, d’aquí a unes dècades tindrà un valor incalculable. I Endrets seguirà treballant-hi amb la mateixa precisió amb la qual, durant tants anys, ha treballat Soldevila per continuar la seva obra magna.


MÉS INFORMACIÓ:
El web
Recull de premsa sobre les publicacions de Soldevila i Endrets