dimecres, 22 de setembre del 2010

Oci juvenil

L’oci d’avui dia, encapçalat pels locals nocturns, no deixa d’ésser curiós. Les discoteques i locals similars només són concebuts amb dos únics objectius: d’una banda, el negoci de l’alcohol i, en alguns casos, d’altres substàncies. De l’altra, proporcionar una via de sortida a les preocupacions del dia a dia. I, com que aquesta és la societat dels instints, la combinació d’ambdós factors es torna explosiva.

Punts de trobada del jovent, amb excedent energètic i hormonal, on, sense presències autoritàries, es pot forçar l’horari natural del son fins al matí de l’endemà. I aquest fet s’acompanya de la sensació de transgressió de les normes. Però, alerta!, perquè trenquen amb uns cànons que no són els seus, són de generacions anteriors: per als joves, això ja és normal. És habitual ferir el cicle del son, consumir substàncies legals –o fins i tot il•legals– i ésser ànimes lliures, a la seva manera. L’educació d’avui dia també és curiosa. Amb els anys, la música ha anat adquirint un to repetitiu i cansat. La lletra de les cançons no és digna de poesia, sinó que es basa en enaltir els beneficis de la festa, la música i, sobretot, l’amor i el sexe. Mai Eros havia estat tan gastat. Però, sobretot, el volum musical és el que ajuda al còctel. La quantitat exagerada de decibels exigeix un contacte físic elevat, ja que la gent només es pot comunicar cridant-se a l’orella. En la nostra cultura, això significa envair la zona personal dels individus.

Una primera presa de contacte així ja genera tensió sexual. I, per descomptat, la massificació de l’espai també, donada la incapacitat de ballar de forma ordenada sense topar amb algú. L’ordre no hi és contemplat: el centre de la pista és pur contacte. Les figures conegudes com a gogós, ballarins de cossos perfectes mig nus, pagats pels locals mateix, incrementen encara més la necessitat sexual dels clients. També hi ha la creixent tendència juvenil a vestir cada cop menys roba. Això ja és una qüestió d’educació, també. I sense oblidar l’alcohol, que com a droga legal no deixa de donar beneficis comercials. Tenint en compte la desinhibició, eufòria i despreocupació que provoca, no és d’estranyar que sigui el component més important de la combinació nocturna. Si a un estat d’embriaguesa s’hi afegeixen els altres ingredients, el resultat és una situació febril i malaltissa. El curiós és que els agrada tornar-hi.

Aquesta situació es repeteix molt sovint, potser massa. No són els joves els que han de prendre el relleu d’aixecar el país?