Fa temps que barrino sobre escriure un bloc d’aquests. Després d’alguna prova fallida, en què mantenir una certa constància es feia una creu, m’he decidit. Ja toca. Faltava l’última empenta, que al final m’ha donat el Quadern Gris de Josep Pla. El seu dietari de joventut, escrit quan tenia la mateixa edat que jo, vint-i-un anys. El problema, emperò, és que no pretenc acostar-m’hi. Ni de bon tros! No puc arribar al seu nivell de prosa, i no sóc ni un terç de llegit de com n’era ell. Sense gaires complicacions, voldria que això també fos un dietari, més adaptat als temps que ens ha tocat viure. Escrit per algú amb inquietuds, sí, però a molta distància d’un gegant com va ser, i encara és, l’escriptor de Palafrugell. Un dietari amanit, és clar, amb la reflexió que pugui derivar de les experiències diàries. Sigui una reflexió elevadament filosòfica o no. La mateixa que em fa estudiar de periodista i treballar com a articulista d’opinió.
Trobo el magraner especialment idoni. Pla el descrivia des del punt de vista de l’estudiant encara infant, bo i recordant la tossuderia de l’arbre. Nafres i trompades en rebia a cabassos, creixent com creixia en un pati d’escola. Però floria; i com floria! Això és el que recorda que les adversitats són circumstancials, però les virtuts, eternes.
Sense més dilacions, crec que es pot donar per inaugurat aquest bloc.
Guercome :D
ResponElimina